dilluns, 9 de maig de 2016

XARXES SOCIALS: NO PERDEM EL TREN


1830, George Stephenson va posar en servei el primer ferrocarril. Aquestes són algunes de les afirmacions que van exposar els metges del segle XIX alertant dels riscos per a la salut que oferia el ferrocarril:

  • La Gent podria morir asfixiada si viatjava a velocitats superiors a 32 quilòmetres per hora.
  • Importants metges com Freud, Oppenheim i Charcot van descriure que algun aspecte del ferrocarril ( la velocitat , el risc d'accident, la vibració, etc ... ) danyava la salut mental a l'observar a persones que desenvolupen fòbia o ansietat a aquest transport.
  • L'ésser humà no estava físicament preparat per suportar les velocitats del ferrocarril, ja que patia un trauma físic per l'acceleració i desacceleració causat per aquest mitjà de transport. Bé, no ens desviem gaire...

Bé, el que sí sembla clar és que avui dia és més senzill pujar a un tren que va per la via que a un altre de metafòric que pensem a vegades que ens pot fer descarrilar, no ja a nosaltres, sinó als alumnes, els vostres fills i filles.

Sense por, parlem-ne. Sobretot en allò que com a mares i pares, les primeres persones que eduquen, podeu fer. I potser no hi haurà prou amb aquesta trobada, però de ben segur ens ajudarà a clarificar algunes qüestions bàsiques adaptades tant per a qui té el fill o filla de parvulari (no tenen facebook, però comencen a aprendre a fer servir internet) fins a qui té algú que viu enganxat a un joc d'ordinador on xateja amb el seus "amics" virtuals, passant per qui té algú de 8 anys que va dient que les seves amigues i amics tenen Instagram i ella o ell... no. Són casos irreals, oi? O potser no.



Les xarxes socials formen part de la vida de milions de persones. Els vostres fills i filles, alumnes de la nostra escola, no són aliens a aquest fenomen



Una prèvia. El tren no causava els mals que se li atribuien, però les novetats fan por sovint. Bé més exactament el que fa por és el possible canvi. Contra la por informació i, sobretot, formació: diguem-li, clarament, Educació.
Parlant d'Educació... Família i Escola, Acció Compartida: FEAC.
Ens veiem dimarts.


Dieta Digital en Família

dijous, 25 de febrer de 2016

Un hivern calorós: fa bo de venir al FEAC

Aquest dimarts 2 de març fem la 4a reunió FEAC del curs amb temes interessants.

"Tots els models funcionen
Malgrat que la forma d’aquests models familiars ha canviat molt, el fons continua essent el mateix. El que garanteix un bon desenvolupament per al creixement de l’infant és la qualitat de la relació afectiva entre els membres que formen la família. És a dir: pare i mare, dues mares, dos pares, pare sol o mare sola, tutors i educadors. En denitiva, el que els nostres infants necessiten, únicament i exclusivament, és sentir-se protegits, cuidats i estimats per persones en un entorn familiar positiu. L’objectiu, doncs, no és cap altre que aportar una mirada neta i fresca que ens recordi la importància d’ensenyar els nostres fills a ser tolerants amb la diferència, sigui per raons de sexe, nacionalitat, cultura, religió, opció sexual, color de pell o model familiar."
Canyet, Glòria; Bellvehí, Bel. Famílium [SL]: D’Aquari, 2011



A Educació Infantil i Primària podrem parlar sobre de modes, modes, ídols..., i parlarem, per exemple, si ens amoïnen o no els models actuals, o si els ídols dels nostres fills acaben sent els nostres... No és un tema banal, ho veurem i compartirem...
A Educació Secundària debatrem al voltant d'una frase que hem escoltat: quina sort que els pares et deixin fer el que vols! Segurament ens posarem aviat d'acord i, sobretot, sortiran algunes directrius a tenir en compte al voltant dels límits, la coherència i anar a una escola i família (molt FEAC, oi?).
Us hi esperem!
Butlletí 76 Educació Infantil
Butlletí 76 Educació Primària
Butlletí 76 Educació Secundària
Circular 4a reunió FEAC
Enllaç al Facebook





dijous, 4 de febrer de 2016

Jornada d'animador@s FEAC

Aquest proper 20 de febrer, dissabte, les persones que animem o les que es volen dedicar a animar les sessions FEAC tenim una interessant oportunitat de compartir i aprendre noves eines.
No en tenim gaires oportunitats durant l'any. Farem que valgui la pena!

Aquí queda el programa.
Programa animador@s FEAC



dimarts, 12 de gener de 2016

10 anys de blog FEAC

Avui fem la nostra tercera trobada FEAC del curs. Aquest any aquest blog complirà 10 anys. Costaria molt d'espai escriure tots els records d'aquestes ja quasi 50 trobades FEAC que hem fet des del 2006. Costa molt poc recordar el molt compartit, après i gaudit.

Venen al cap moltes cares. Mares, moltes, pares, prous i bons també, mestres conduint els grups amb atenció i entusiasme (i alguns des de l'inici encara). I quan recordo aquestes cares, algunes ja no hi són, altres encara les gaudim, hi ha un tret que es repeteix a totes elles: són cares sonrients.
Educar des del somriure. Somriure educant. Educar i somriure. Somriures educats i gent educada que somriu. Res és el mateix, però sens dubte que aquests somriures, compartits i gaudits, són fruit del gust per educar i al FEAC, ho tenim clar des del primer dia, tothom educa.
Conegut és que és impossible no comunicar. Encara que no volguem... comuniquem. Igual que quan un telèfon està ocupat diem que comunica, nosaltres ens passa igual, per activa o per passiva, no deixem de comunicar.
Doncs amb l'educació, passa una cosa semblant: gairebé és quasi impossible no educar. Eduquem amb tot el que fem. Tot el que fem educa (o, segons com, deseduca). En el FEAC ho comprovem en totes les trobades que fem, i en sortim pensant que tot allò que interactuem amb els nostres fills i filles... els està educant en un sentit o altra.
Durant aquests 10 anys hem parlat, escoltat, viscut i compartit molt i bo al voltant de l'educació. Hem participat de la col·laboració dels propis protagonistes. Nens, nenes, nois i noies adolescents, més d'un cop hi han col·laborat amb els seus videos, post-its, reflexions i d'altres formes de fer-se presents, sempre presents, en els nostres diàlegs, xerrades i relfexions. Potser ha arribat l'hora de fer-los encara més presents i aquest blog potser es podria obrir també de forma explícita a ells.
Seria una bona forma, no l'única però sí molt vàlida, de bufar espelmes.
Why not?

dimarts, 24 de novembre de 2015

3 frases irrepetibles tot jugant i... carta especial als reis (amb comiat Carles Capdevila)

"Jo volia". "I si juguéssim". "T'en recordes, pare?".



El tema per a Educació Infantil comença amb aquesta frase: "Jo volia". Un interessant diàleg inicial ens portarà a la criatura que manifesta que volia una altra joguina, no la que li han portat. Darrera la posició dels pares apareix, mirem-ho bé, el tema dels límits. I no és l'únic.

A Educació Primària la frase és "I si juguéssim?". Tremendament suggeridora. "Quan vam deixar de jugar amb ells?", ens preguntem alguns que ja no els tenim en aquesta etapa. Encara hi ha una pregunta més inquietant: Quan deixaran de preguntar-nos-ho?

A Educació Secundària la frase és "Te'n recordes, pare?". I tant, i tant que ho recordem. Potser el que ens passa és que no podem recordar el que no vam fer plegats. Encara som a temps. I tant!

Aquestes tres preguntes ens qüestionen moltes coses i ens poden fer reflexionar molt. Molt.

Hi ha moments en què cal saber dir no als fills. Donar-los tot els que volen només els desorienta i, sobretot, els enganya, doncs els situa com el epicentre del món. No es mereixen una mentida així.
En canvi, jugar amb ells, dedicar-los el temps que poguem, triar-los en el moment irrepetible que és la seva infantesa... els farà sentir com són d'importants per a nosaltres, i reforçarà no només el seu aprenentatge, sinó sobretot la seva autoestima.

Finalment... recordar. És fantàstic sentir un nen de 6 o 7 anys dir "Quan jo era petit no sabia, oi?". Quan ell era petit... És fantàstic. I creixen, I no deixen de créixer. I de recordar. Val la pena formar part dels seus records: donant-los límits, jugant amb ells i, simplement com fem, estimant-los.

Venir al FEAC és també una forma compartida d'estimar-los.

Butlletí núm. 75 Educació Infantil
Butlletí núm. 75 Educació Primària
Butlletí núm. 75 Educació Secundària
Convocatòria 2a reunió 1 de desembre

I el dia abans afegim aquest video que potser coneixeu i que compartirem en començar. Els nostres alumnes hi han reflexionat i ens han preparat un bocí de la seva carta. Ho veurem a la trobada.

I de postres, un Carles Capdevila de qui vam fruir en la darrera sessió. El seu comiat, per malaltia, com a Director de diari ARA, compartint sense deixar de somriure aspectes que voldríem que aprenguessin els nostres fills i filles i que es resumeixen fàcilment: estimar la vida.



I tot ha començat amb una carta diferent...


dijous, 3 de setembre de 2015

Tot comença avui (i tant!!!)


Si el curs passat el vam acabar dient Avui és el primer dia de la resta de la teva vida" en aquest, també fílmicament, diem que "Tot comença avui".
Fa il·lusió començar. És un luxe començar en una escola com aquesta un nou cicle de relació amb les famílies que ens hi confien el que més estimen: els seus fills i filles.


Per aquests nens i nenes, nois i noies, ens trobarem durant 5 cops l'any desafien metereologies i mandres. En realitat no fa mandra anar a compartir experiències i a reflexionar sobre elles i ells. I tampoc hi ha fred ni pluja que aturi els somriures que hi compartim cada vegada mentre, com també els fills i filles, creixem com a mares, pares i mestres: tot@s eduquem.

El butlletí el podreu seguir baixant d'aquí mateix poc abans de la primera trobada. I enguany pensem potenciar encara més les nostres sortides al cinema (no cal que sigui l'excel·lent cinema francès) i d'altres activitats que segur que fareu i farem que valguin la pena. La convivència i contacte entre les persones que més temps passem amb els vostres fills i filles, la família i l'escola, no pot sinó anar en benefici d'aquest@s.

Benvingud@s a un nou curs, a un nou FEAC, a una nova il·lusió per compartir, aprendre, créixer i millorar per qui ben segur que estimem: aquests fills i filles que són els nostres alumnes.

I res millor que començar el curs educant amb sentit de l'humor per part d'un pare de 4 fills, periodista i que sap molt bé de què parla...

I si voleu més sentits que el de l'humor, aquí trobareu també sentit comú, del ridícul, del deure i també sentit moral: 5 sentits a tenir en la nostra vida com a mares i pares... I és que educar és difícil però no impossible.

Si finalment ja us ha engrescat, no dubteu a dedicar més temps a escoltar en Carles Capdevila en l'Art de comunicar a l'educació...
Fem-ho possible. Fem FEAC.

dimarts, 26 de maig de 2015

Avui és el primer dia de la resta del nostre FEAC...

Avui és el primer dia de la resta del nostre FEAC

Sí, recordem una dita ben coneguda i que moltes persones compartim. Se n'ha parlat molt i fins i tot es va fer aquesta divertida película (francesa, és clar). En ella s'afirma a la publicitat: "Aquesta família és la vostra". Sí, i això és aplicable a tothom: tenim la nostra família, és la nostra, i els noetres fills i filles mereixen gaudir d'aquesta família, la seva, la vostra.
Al FEAC parlem molt de Família, també d'Escola, i de fer una Acció Compartida. Hi ha cops que l'escola esdevé també una Família, i d'altres que la Família és tota una Escola. I així Actuem, i així ho compartim. 
Ho creiem, ho vivim: Família Escola Acció Compartida.
Benvingud@s al darrer FEAC d'aquest curs. No serà segurament el Primer FEAC de la resta de la nostra vida, però ben segur que tampoc l'últim: seguirem compartint molts anys mentre mestres i famílies tinguem il·lusió per millorar la nostra acció amb alumnes, fills i filles.
Gràcies i a compartir!