dimarts, 10 de novembre de 2009

Bona gent... invisible?

Bé, avui ens tocava parlar dels nois i noies, bons nois i noies, que potser no criden tant l'atenció i que, a vegades, a l'escola els qualifiquem d'invisibles, doncs no criden l'atenció tan com altres i corren aquest risc d'esdevenir invisibles...

I hem començat amb aquest parell de videos amb Sir Ken Robinson, les opinions del qual no acostumen a deixar indiferent ("L'educació ofega i margina el talent...")



Diu coses força interessants que, si més no, conviden a la reflexió i al comentari.

Reflexió i comentari que us convidem a deixar en aquest blog a l'apartat de comentaris. Quan més comentem... més compartirem i podrem reflexionar i, per què no, els nostres alumnes, els vostres fills i filles, potser en sortiran guanyant i, sobretot, no seran a vegades tan... invisibles.

Una abraçada i gràcies per ser-hi!

dijous, 19 de febrer de 2009

Tu... ja m'entens?

Aquesta pregunta alguna vegada se l'ha pogut fer l'adolescent que tenim a casa. I també nosaltres amb ell o ella, és clar...
La lectura inicial que ens proporcionava el document del FEAC ha propiciat les primeres intervencions i hem estat parlant sobre com ens comunicàvem amb els nostres fills i filles. Hem recordat que la majoria de la comunicació es fonamenta en gestos (50%) i en el to de veu (40% aproximadament) que en paraules (menys d'un 10 %). Si es tracta de parlar amb un adolescent, almenys per experiència, crec que les paraules encara ocupen menys espai de comunicació. Quanta saliva arribem a malbaratar, almenys si aquesta és meva i qui escolta és el meu fill... -no és pessimisme, estic descrivint els rotllos que li arribo a clavar sense resultat: hauré de triar millor el que dic i quan ho dic...-.
Hem començat per un video del conegut Mr. Bean que ens ha fet riure, ha comunicat, parlant ben poc...

Després ja hem començat a parlar sobre allò que podria facilitar la comunicació amb el nostre fill o filla. Hem comentat conceptes com l'empatia, la capacitat d'entendre a l'altra i actuar en conseqUència. Aqueslt vídeo, que no vam poder veure, il·lustra molt bé l'empatia que té aquesta nena per algú que ha de tornar...

Un altre concepte interessant, i en ell ens vam quedar, va ser el de l'assertivitat. L'assertivitat és una habilitat social que consisteix a manifestar de manera clara, franca i respectuosa les pròpies opinions, emocions i creences, a defensar els nostres drets, a acceptar els pensaments i les crítiques dels altres i no sentir-se'n culpables. Així ho recull Manel Güell en el seu llibre "Per què he dit blanc si volia dir negre" (Ed. Graó), i ho podem veure ressumit en aquesta pàgina d'en Joan M. Cruz, força interessant.
Tanmateix, hem fet una pràctica pujant al metro i veient que podíem respondre a qui s'asseu al costat sobre un tros del faldó de l'abric que portem. Podem ser passius, agressius o (val la pena) assertius.
Finalment hem començat a veure aquest video i a traslladar les seves situacions de passivitat i agressivitat a la nostra vida familiar.
I Déu n'hi do com han sorgit diverses idees en els grups que hem fet.
Bé, gràcies a tots de part de la Lourdes i meva. Com sempre, ha estat un plaer.
Ara, si hi voleu dir la vostra... endavant i gràcies!