dijous, 1 de desembre de 2011

Per ajudar-nos a ajudar: gràcies Juanjo!

Finalment aquest dimecres, ahir tot just, en Juanjo Fernández va compartir amb nosaltres més d'una hora i mitja per a fer-nos reflexionar i aprendren sobre "Com ajudar a estudiar els nostres fills".
Un primer vídeo de la part final.


Aquí teniu el video amb la seva intervenció final

Xerrada FEAC Juanjo Fernández Salesians Horta from Jordi Panisello on Vimeo.
El FEAC és una realitat que, per definició, fem entre l'escola i la família. I dins l'escola vull destacar el paper compromès de les conductores i conductors dels diversos grups FEAC ja que la seva feina no és sempre prou vista. Si més de 200 persones van anar també va ser per la seva tenacitat i interès en organitzar i fer possible que mares i pares hi vinguéssiu. I ha valgut la pena, oi?

I naturalment, la raó principal de la vostra assistència és la que explicarem tot seguit amb paraules d'una persona, conductora també FEAC, que sap que aquest bloc, com el que fem, és obert a tothom i, sobretot, és per a compartir. Havia vist en Juanjo en altres ocasions però no amb aquest tema. Deixo constància literal del seu resum de la xerrada  d'ahir (i si seguiu el bloc sabreu qui és, ja que la seva modèstia no em permet escriure aquest cop el nom de la rosa). Gràcies pel resum i per suggerir-nos que en Juanjo vingués.

"La veritat, no sé per on començar, doncs són moltes les estratègies donades per en Juanjo Fernández. Ha estat una conferència densa en continguts i lleugera en execució! No sé si me’n sortiré. Bé, ho intentaré, de fet com ja deia ell: “tothom pot canviar i millorar” i “tots tenim talents”. Som-hi!

Com ens ha introduït el tema en Juanjo Fernández?

Doncs amb paraules tan màgiques com: DIÀLEG, EVIDÈNCIES i INTERVENCIÓ. Bufff..., quina paraula més gran si som conscients de tot el que el diàleg ens aporta, oi?  Un diàleg pacient, dinàmic (amb preguntes obertes), lluny del control i proper a la comunicació interactiva: “avui t’explico jo, demà m’expliques tu” I sí, algun dia els nostres fills “s’enganxaran” i podrem seguidament, escoltar i així... ser capaços de veure i reconèixer les evidències i amb elles... saber com hem  d’intervenir. Difícil..., però mai impossible! Hem de confiar en ells, en nosaltres i en qui, com a professionals..., ens orienten. També ens ha parlat de “L’EDUBALANÇA” i el potencial. Una balança on han de ser-hi les qualitats dels nostres fills per una banda i per l’altra: els nostres recursos i les nostres destreses emocionals (rigor, paciència i bon humor). Una intervenció amb una òptima distància entre la seva taula i la nostra.
I ara..., les estratègies i els possibles passos!

1.     ELS PREVIS a l’escola i a casa.
Assistir a classe, ser puntuals, dur el material corresponent i portar les feines fetes..., els resituen, els ensenya a saber estar i fer. Els ensenya a ser responsables d’ells mateixos! Important assegurar-nos, oi?
Estar atent, participar, preguntar dubtes, apuntar-se les feines..., són estratègies que han de tenir per poder centrar-se en els seus aprenentatges. La curiositat és intrínseca! Quan no hi són aquests previs, hem d’intervenir perquè veure i no fer, no  haurien de ser accions incompatibles?
I si ens hi trobem..., per on començar? Doncs per l’observació i l’estudi del seu temps real ( el seu horari) i amb ell, el pla d’estudi que vulguem plantejar (personal, realista, flexible, escrit i visible), i ambdós, l’espai més adient i necessari per a afavorir i propiciar els aprenentatges (àmplia i ordenada taula, bona il·luminació, òptima temperatura, clarificadors arxivadors, plafons i silencis). Oh, meravellosos silencis..., entre molts es construeixen i un de sol... el destrueix . I sí, a prop els diccionaris i lluny: la música, la televisió, l’ordinador, el mòbil i els germanets.

2.     SITUACIÓ
Els deures de l’escola no defineixen els nostres fills. Els hi hem de donar un marge. Han d’aprendre a organitzar-se. Només calen dos preguntes: què hem de fer? Què em cal per fer-ho?

3.     PREPARACIÓ
I dit i fet! Han d’aprendre a distribuir-se les feines. I sí, el podem orientar però no pas justificar!

4.     PROPÒSIT
Aquest és clau! Comencem per petits projectes..., però comencem! No s’han d’aixecar fins haver complert el seu propòsit. Acabar allò que comencen!

5.     REALITZACIÓ
A qui, cadascun dels nostres fills o alumnes ha d’utilitzar les estratègies que els hi vagin millor. Tot i que un bona seqüenciació per a estudiar recull: una lectura profunda, una repetició, memorització i petites comprovacions.
I tot una bona seqüenciació per a fer un bon treball comprèn: planificació, material, investigació, coordinació, confecció i creativitat.
Hem de confiar en els nostres talents i en els talents dels  nostres fills. A més a més com diu un proverbi rus: “caure és permés. Aixecar-se és obligatori”

6.     MOTIVACIÓ
Marcar el progrés visualment i mentalment. El reforç positiu –quan cal- ens ajuda a valorar-nos, a estar contents. Com ja ens deia en Juanjo: “també pots treure un zero en l’examen més fàcil del món”.

7.     COMPROVACIÓ
Que vegin l’aplicació directa! Apropem l’escola a la vida i la vida a l’escola. Ells aprenen... a la vida real. Siguem creatius!

8.     RECOMPENSA
Els petits premis ens ajuden a centrar-nos, ens motiven. Però sabeu què?: “estar per ells i amb ells...és el millor reforç, res és comparable”

Per acabar....

Molts exemples, molt contes, molts gestos i al final un gran regal! Frases que ressonen en els cors!

Gràcies Juanjo...., hem après  i hem  fet camí."


dimarts, 22 de novembre de 2011

Lliurament dels Premis de fotografia FEAC i conferència de Gregorio Luri


Tal com havíem anunciat avui dimarts s'ha fet el lliurament dels  VI premis de fotografia del FEAC. Hi destaquem de nou el rebut a l'apartat Família per una mare de la nostra escola. Hi ha hagut una bona participació i esperem quan es convoqui la propera edició encara n'hagi més: realment val la pena.

Després del lliurament en Gregori Luri ens ha regalat una interessant conferència tot reflexionant sobre el triangle família-escola-societat, fent especial èmfasi en els dos primers elements.

Les seves disquisions, amenitzades amb exemples, cites i anècdotes, ens ha fet reflexionar sobre el paper educatiu que hi juguem les famílies i els mestres. Amb l'ajut d'una mestra FEAC, companya d'una altra escola, intentarem posar-hi un resum d'aquesta més que interessant conferència. En Gregorio Luri utilitza un llenguatge entenedor i proper que mostra alhora la seva capacitat per qüestionar la realitat i d'una banda fer-nos replantejar alguns aspectes del nostre paper com a educadors i educadores alhora que donar- nos confiança també en bona part d'allò que fem i fem bé.

I és que la confiança ha estat el primer element bàsic que ha tractat, per acabar recordant-nos la necessitat que el nen noti l'amor que rep de la seva família i també les expectatives positives que tot mestre ha de saber veure en cadascun dels seus i les seves alumnes. Bé, ja posarem el resum segurament i, en tot cas, de debò, no perdeu ocasió de llegir-lo o escoltar-lo: val la pena.

I per finalitzar, i perquè ningú us ho expliqui... recordeu que el proper dimecres dia 30 de novembre rebrem a l'escola un altre execel·lent educador, en Joanjo Fernández: també valdrà la pena!

NOTA: rebuda l'excel·lent crónica de l'amiga i mestra Marisa Vilagut, del Col·legi de la Mare de Déu del Roser, passem a posar-la aquí perquè en tingueu una idea més precisa de la bona conferència d'en Gregorio Luri.

"Barcelona 22 de novembre del 2011
L’escola contra el món? El llibre escrit per en Gregorio Luri. Vaja…, doncs comencem bé! Sinó confiem, sinó no creiem en nosaltres mateixos i totes les possibilitats que els pares, mestres i societat tenim a l’abast…,com podem edificar i instruir?
I, com les idees són també de qui les treballa i no només de qui les produeix, doncs bé…. cinc cèntims de la xerrada d’en Gregorio Luri.
Gregori oLuri ens emplaça i ens parla de tres elements: la família, l’escola i la societat. Ens posem mans a l’obra? Hi confiem? Sí...., hi confiem! Així que comencem….
Què ens va dir Gregorio Luri de les famílies?
Doncs que són una unitat d’interferència mútua. I sí…, pura convivència on pares i fills s’estimen sent-t’hi el que són. L’amor incondicional i únic. Un amor que ens pot portar a la inevitable tendència cap a la sobreprotecció. Tots hi estem exposats! Quin pare no vol estalviar l’experiència de la frustració? Cap llibre màgic, cap llibre amb solucions perquè les situacions familiars són úniques..., són fluctuants. I és clar, després també hem de lluitar contra les nostres pròpies incoherències. Com podem fer compatibles: les llibertats dels nostres fills sense entendre i sucumbir davant les llibertats dels altres? Com instruir-los a respectar l’autoritat sense menysprear l’esperit crític? Com aplaudir la seva espontaneïtat i a la vegada formar-los a ser respectuosos amb els demés? Com demanar-los que siguin sensibles i a la vegada resistents a les frustracions? La feina és complicada, oi? Doncs bé..., imprescindible: “l’estima incondicional.” L'amor que tot ho pot! Només l’amor…és clarivident!
“L’amor és pacient, és bondadós; l’amor no té enveja, no és altiu ni orgullós, no és groller ni interessant, no s’irrita ni es venja; no s’alegra de fer el mal, sinó que troba el goig en la veritat. Tot ho excusa, tot ho creu, tot ho espera, tot ho suporta. L’amor no passarà mai”. (Corintis 13, 4-8)
Molt d'amor i límits. Els límits han de ser fonaments terapèutics, doncs una autonomia sense criteris no és més que una autonomia a la deriva, que els desorienta. Límits prou amples però prou clars per a no haver-los de negociar.., constantment. Normes i límits  que ens ajudin a saber ser, a saber estar. L’èmfasi l’hem de posar en les  actituds que tenen els nostres fills envers les seves dificultats. Per què no mesurem els mèrits d'una persona exclusivament pels seus èxits i no pas per la seva capacitat a l'hora d'aixecar-se quan cau? Necessitat d'educar davant la frustració! Important el nostre exemple, no?
Què ens va dir de l’escola? Escrivint totes aquelles preguntes que m'ha generat en Gregorio Luri.
Si és la família el lloc on trobem l’amor incondicional, què és el que li hem de demanar als mestres? ¿Mestre és aquell que fa tot el possible per posar-li a l’alumne -davant dels ulls- tot allò que pot arribar a ser? Tot alumne pot arribar a ser millor del que és! No hauria de ser aquesta, la nostra principal tasca? Per què l’escola no aspira -de veritat- a l’excel·lència i desconfia de la meritocràcia? L’excel·lència no està...en coordinar els petits detalls? Els petits detalls que ens fan avançar! On ha de ser la mirada del mestre? Per què no ho posem em pràctica? Per què no posem l’èmfasi en les nostres pròpies conviccions? Per què no assumim les nostres pròpies equivocacions? Per què no creem vincles on la comunicació escola-família doni respostes clares davant l’ambigüitat dels pares? Qui és el professional? Un mestre sense optimistes és un bon mestre? Per què no projectem un clima d’aprenentatge amb expectatives positives? Si pengéssim aquest plafó: “EN AQUESTA ESCOLA NO ACCEPTEM PRETEXTOS PEL FRACÀS,” què passaria? Per què no construïm? L’alegria contagia  i la feina ben feta, també.
Què ens va dir en Gregorio  Luri  del paper que tenen les noves tecnologies en educació, en la nostra societat?
Les noves tecnologies hi són presents. L’escola ha d’aprendre i ha d’ensenyar. Internet pot ser una meravellosa eina però, només si tens: criteri, disciplina i saps ordenar allò que processes. Sinó tenim les idees molt clares... les noves tecnologies poden fomentar  la dispersió!
I per últim....
Els pares ho volen fer, bé!  Els mestres ho volen fer, bé! La societat...ho intenta-! No podem fer fills perfectes perquè no hi ha homes perfectes. Hem de saber-nos perdonar!
Bé, res més. Espero haver recollit tot allò que en Gregorio Luri ens va saber transmetre! Si més no, nosaltres triem!
Si en voleu saber molt més, recomanable el seu llibre: “L’escola contra el món”, encara que cap llibre ens doni la solució ...:)"


I fins aquí el bon resum de la Marisa. Valia la pena anar-hi i segur que ha valgut la pena llegir-ho.
Gràcies per compartir (d'això tracta el FEAC, oi?).




dijous, 3 de novembre de 2011

8 de novembre: ens retrobem

Aquest proper dimarts 8 de novembre ens retrobarem de nou. Realment enguany les expectatives són més altes que mai, doncs els nombre de persones inscrites ha superat les 300. Bé, el realisme i la experiència ens fa pensar que el nombre final de participants no serà aquest, si bé la il·lusió i també l'experiència ens apropa a creure que igualment, més enllà del nombre, tot plegat valdrà la pena.
Valdrà la pena, sí. I sobretot per aquests nens i nens, nois i noies que tenim a l'escola i que volem seguir educant amb vosaltres perquè als Salesians d'Horta estem convençuts que Família i Escola, tots eduquem. Per això és bo que algunes vegades ens trobem per compartir inquietuds, idees, esperances i millores. Sí, mestres, mares i pares també podem créixer i aprendre junts: res millor perquè aquestes persones que estimem ho segueixin fent.
Gràcies per la confiança, gràcies per ser-hi.
I per obrar boca, un vídeo per a veure fins i tot amb els petits per a recordar que tots tenim el mateix temps, només que uns el dediquem a unes coses i uns altres a unes altres. També hi ha gent que el dedica als altres: sovint responen al nom de mares, pares i mestres.


I per a qui tingui un fills o filles més grans, a més de l'anterior, val la pena escoltar aquest discurs que no arriba a un quart d'hora però sí a una vida sencera. Steve Jacobs ens recorda que potser no sempre sabem perquè fem algunes coses (com per exemple estudiar), però després el temps ens agraeix haver-les fet...


I afegim finalment un video recent en una acció contra la fam on hi intervenen uns nens i nenes que ens han d'animar avui de cara al futur i ens recorden què farem avui: compartir


Bon FEAC a tothom i, de nou, gràcies per ser-hi!


dijous, 22 de setembre de 2011

Bon curs 2011-2012 a totes les famílies!!!




Sí, bon curs a mares, pares i a tots els membres de totes les famílies que hem començat aquest nou curs. Normalment desitgem un bon curs als nostres alumnes, nens, nenes, nois i noies. També cal fer-ho a les famílies que ens el confien, i tant! De fet, són vasos comunicants, més del que pensem.
Tot allò que viuen a l'escola arriba a casa i a l'inrevés, tot allò de bo que reben a casa també es reflecteix a l'escola. Un nen o una noia que dóna preferència a una persona adulta en travessar una porta ho ha après a casa a base d'insistir. Al cole els hi expliquem, a casa ho acaben aprendre. I és que quan Família i Escola anem a una totes les portes s'obren i els alumnes, totes i tots, obtenen el benefici l'educació que reben, una educació, més que mai, compartida.
Així que bon curs a tothom i gràcies per la confiança dipositada!

I dit això, anem per feina! Hi ha un concurs de fotografia FEAC en marxa. Us en podeu baixar les bases en Concurs fotografia FEAC.

D'altra banda, la Generalitat ha posat en marxa un nou espai web de participació anomenat “Família i Escola. Junts x l’Educació” (us sona el nom?) adreçat a les famílies amb la finalitat de posar al seu abast informació, orientacions i recursos per millorar la seva implicació en el procés escolar i educatiu dels seus fills i filles.
El web en qüestió és Família i escola (cliqueu per anar-hi).
Com podreu observar, les informacions escolars que trobareu actualment fan referència a les etapes d’educació infantil, primària i secundària obligatòria. Properament s’incorporarà la informació referent a la resta d’etapes educatives.




I no atabalem més...
Simplement: gràcies per ser-hi i... Bon curs a tothom!!!