dimarts, 22 de novembre de 2011

Lliurament dels Premis de fotografia FEAC i conferència de Gregorio Luri


Tal com havíem anunciat avui dimarts s'ha fet el lliurament dels  VI premis de fotografia del FEAC. Hi destaquem de nou el rebut a l'apartat Família per una mare de la nostra escola. Hi ha hagut una bona participació i esperem quan es convoqui la propera edició encara n'hagi més: realment val la pena.

Després del lliurament en Gregori Luri ens ha regalat una interessant conferència tot reflexionant sobre el triangle família-escola-societat, fent especial èmfasi en els dos primers elements.

Les seves disquisions, amenitzades amb exemples, cites i anècdotes, ens ha fet reflexionar sobre el paper educatiu que hi juguem les famílies i els mestres. Amb l'ajut d'una mestra FEAC, companya d'una altra escola, intentarem posar-hi un resum d'aquesta més que interessant conferència. En Gregorio Luri utilitza un llenguatge entenedor i proper que mostra alhora la seva capacitat per qüestionar la realitat i d'una banda fer-nos replantejar alguns aspectes del nostre paper com a educadors i educadores alhora que donar- nos confiança també en bona part d'allò que fem i fem bé.

I és que la confiança ha estat el primer element bàsic que ha tractat, per acabar recordant-nos la necessitat que el nen noti l'amor que rep de la seva família i també les expectatives positives que tot mestre ha de saber veure en cadascun dels seus i les seves alumnes. Bé, ja posarem el resum segurament i, en tot cas, de debò, no perdeu ocasió de llegir-lo o escoltar-lo: val la pena.

I per finalitzar, i perquè ningú us ho expliqui... recordeu que el proper dimecres dia 30 de novembre rebrem a l'escola un altre execel·lent educador, en Joanjo Fernández: també valdrà la pena!

NOTA: rebuda l'excel·lent crónica de l'amiga i mestra Marisa Vilagut, del Col·legi de la Mare de Déu del Roser, passem a posar-la aquí perquè en tingueu una idea més precisa de la bona conferència d'en Gregorio Luri.

"Barcelona 22 de novembre del 2011
L’escola contra el món? El llibre escrit per en Gregorio Luri. Vaja…, doncs comencem bé! Sinó confiem, sinó no creiem en nosaltres mateixos i totes les possibilitats que els pares, mestres i societat tenim a l’abast…,com podem edificar i instruir?
I, com les idees són també de qui les treballa i no només de qui les produeix, doncs bé…. cinc cèntims de la xerrada d’en Gregorio Luri.
Gregori oLuri ens emplaça i ens parla de tres elements: la família, l’escola i la societat. Ens posem mans a l’obra? Hi confiem? Sí...., hi confiem! Així que comencem….
Què ens va dir Gregorio Luri de les famílies?
Doncs que són una unitat d’interferència mútua. I sí…, pura convivència on pares i fills s’estimen sent-t’hi el que són. L’amor incondicional i únic. Un amor que ens pot portar a la inevitable tendència cap a la sobreprotecció. Tots hi estem exposats! Quin pare no vol estalviar l’experiència de la frustració? Cap llibre màgic, cap llibre amb solucions perquè les situacions familiars són úniques..., són fluctuants. I és clar, després també hem de lluitar contra les nostres pròpies incoherències. Com podem fer compatibles: les llibertats dels nostres fills sense entendre i sucumbir davant les llibertats dels altres? Com instruir-los a respectar l’autoritat sense menysprear l’esperit crític? Com aplaudir la seva espontaneïtat i a la vegada formar-los a ser respectuosos amb els demés? Com demanar-los que siguin sensibles i a la vegada resistents a les frustracions? La feina és complicada, oi? Doncs bé..., imprescindible: “l’estima incondicional.” L'amor que tot ho pot! Només l’amor…és clarivident!
“L’amor és pacient, és bondadós; l’amor no té enveja, no és altiu ni orgullós, no és groller ni interessant, no s’irrita ni es venja; no s’alegra de fer el mal, sinó que troba el goig en la veritat. Tot ho excusa, tot ho creu, tot ho espera, tot ho suporta. L’amor no passarà mai”. (Corintis 13, 4-8)
Molt d'amor i límits. Els límits han de ser fonaments terapèutics, doncs una autonomia sense criteris no és més que una autonomia a la deriva, que els desorienta. Límits prou amples però prou clars per a no haver-los de negociar.., constantment. Normes i límits  que ens ajudin a saber ser, a saber estar. L’èmfasi l’hem de posar en les  actituds que tenen els nostres fills envers les seves dificultats. Per què no mesurem els mèrits d'una persona exclusivament pels seus èxits i no pas per la seva capacitat a l'hora d'aixecar-se quan cau? Necessitat d'educar davant la frustració! Important el nostre exemple, no?
Què ens va dir de l’escola? Escrivint totes aquelles preguntes que m'ha generat en Gregorio Luri.
Si és la família el lloc on trobem l’amor incondicional, què és el que li hem de demanar als mestres? ¿Mestre és aquell que fa tot el possible per posar-li a l’alumne -davant dels ulls- tot allò que pot arribar a ser? Tot alumne pot arribar a ser millor del que és! No hauria de ser aquesta, la nostra principal tasca? Per què l’escola no aspira -de veritat- a l’excel·lència i desconfia de la meritocràcia? L’excel·lència no està...en coordinar els petits detalls? Els petits detalls que ens fan avançar! On ha de ser la mirada del mestre? Per què no ho posem em pràctica? Per què no posem l’èmfasi en les nostres pròpies conviccions? Per què no assumim les nostres pròpies equivocacions? Per què no creem vincles on la comunicació escola-família doni respostes clares davant l’ambigüitat dels pares? Qui és el professional? Un mestre sense optimistes és un bon mestre? Per què no projectem un clima d’aprenentatge amb expectatives positives? Si pengéssim aquest plafó: “EN AQUESTA ESCOLA NO ACCEPTEM PRETEXTOS PEL FRACÀS,” què passaria? Per què no construïm? L’alegria contagia  i la feina ben feta, també.
Què ens va dir en Gregorio  Luri  del paper que tenen les noves tecnologies en educació, en la nostra societat?
Les noves tecnologies hi són presents. L’escola ha d’aprendre i ha d’ensenyar. Internet pot ser una meravellosa eina però, només si tens: criteri, disciplina i saps ordenar allò que processes. Sinó tenim les idees molt clares... les noves tecnologies poden fomentar  la dispersió!
I per últim....
Els pares ho volen fer, bé!  Els mestres ho volen fer, bé! La societat...ho intenta-! No podem fer fills perfectes perquè no hi ha homes perfectes. Hem de saber-nos perdonar!
Bé, res més. Espero haver recollit tot allò que en Gregorio Luri ens va saber transmetre! Si més no, nosaltres triem!
Si en voleu saber molt més, recomanable el seu llibre: “L’escola contra el món”, encara que cap llibre ens doni la solució ...:)"


I fins aquí el bon resum de la Marisa. Valia la pena anar-hi i segur que ha valgut la pena llegir-ho.
Gràcies per compartir (d'això tracta el FEAC, oi?).




dijous, 3 de novembre de 2011

8 de novembre: ens retrobem

Aquest proper dimarts 8 de novembre ens retrobarem de nou. Realment enguany les expectatives són més altes que mai, doncs els nombre de persones inscrites ha superat les 300. Bé, el realisme i la experiència ens fa pensar que el nombre final de participants no serà aquest, si bé la il·lusió i també l'experiència ens apropa a creure que igualment, més enllà del nombre, tot plegat valdrà la pena.
Valdrà la pena, sí. I sobretot per aquests nens i nens, nois i noies que tenim a l'escola i que volem seguir educant amb vosaltres perquè als Salesians d'Horta estem convençuts que Família i Escola, tots eduquem. Per això és bo que algunes vegades ens trobem per compartir inquietuds, idees, esperances i millores. Sí, mestres, mares i pares també podem créixer i aprendre junts: res millor perquè aquestes persones que estimem ho segueixin fent.
Gràcies per la confiança, gràcies per ser-hi.
I per obrar boca, un vídeo per a veure fins i tot amb els petits per a recordar que tots tenim el mateix temps, només que uns el dediquem a unes coses i uns altres a unes altres. També hi ha gent que el dedica als altres: sovint responen al nom de mares, pares i mestres.


I per a qui tingui un fills o filles més grans, a més de l'anterior, val la pena escoltar aquest discurs que no arriba a un quart d'hora però sí a una vida sencera. Steve Jacobs ens recorda que potser no sempre sabem perquè fem algunes coses (com per exemple estudiar), però després el temps ens agraeix haver-les fet...


I afegim finalment un video recent en una acció contra la fam on hi intervenen uns nens i nenes que ens han d'animar avui de cara al futur i ens recorden què farem avui: compartir


Bon FEAC a tothom i, de nou, gràcies per ser-hi!