dijous, 1 de desembre de 2011

Per ajudar-nos a ajudar: gràcies Juanjo!

Finalment aquest dimecres, ahir tot just, en Juanjo Fernández va compartir amb nosaltres més d'una hora i mitja per a fer-nos reflexionar i aprendren sobre "Com ajudar a estudiar els nostres fills".
Un primer vídeo de la part final.


Aquí teniu el video amb la seva intervenció final

Xerrada FEAC Juanjo Fernández Salesians Horta from Jordi Panisello on Vimeo.
El FEAC és una realitat que, per definició, fem entre l'escola i la família. I dins l'escola vull destacar el paper compromès de les conductores i conductors dels diversos grups FEAC ja que la seva feina no és sempre prou vista. Si més de 200 persones van anar també va ser per la seva tenacitat i interès en organitzar i fer possible que mares i pares hi vinguéssiu. I ha valgut la pena, oi?

I naturalment, la raó principal de la vostra assistència és la que explicarem tot seguit amb paraules d'una persona, conductora també FEAC, que sap que aquest bloc, com el que fem, és obert a tothom i, sobretot, és per a compartir. Havia vist en Juanjo en altres ocasions però no amb aquest tema. Deixo constància literal del seu resum de la xerrada  d'ahir (i si seguiu el bloc sabreu qui és, ja que la seva modèstia no em permet escriure aquest cop el nom de la rosa). Gràcies pel resum i per suggerir-nos que en Juanjo vingués.

"La veritat, no sé per on començar, doncs són moltes les estratègies donades per en Juanjo Fernández. Ha estat una conferència densa en continguts i lleugera en execució! No sé si me’n sortiré. Bé, ho intentaré, de fet com ja deia ell: “tothom pot canviar i millorar” i “tots tenim talents”. Som-hi!

Com ens ha introduït el tema en Juanjo Fernández?

Doncs amb paraules tan màgiques com: DIÀLEG, EVIDÈNCIES i INTERVENCIÓ. Bufff..., quina paraula més gran si som conscients de tot el que el diàleg ens aporta, oi?  Un diàleg pacient, dinàmic (amb preguntes obertes), lluny del control i proper a la comunicació interactiva: “avui t’explico jo, demà m’expliques tu” I sí, algun dia els nostres fills “s’enganxaran” i podrem seguidament, escoltar i així... ser capaços de veure i reconèixer les evidències i amb elles... saber com hem  d’intervenir. Difícil..., però mai impossible! Hem de confiar en ells, en nosaltres i en qui, com a professionals..., ens orienten. També ens ha parlat de “L’EDUBALANÇA” i el potencial. Una balança on han de ser-hi les qualitats dels nostres fills per una banda i per l’altra: els nostres recursos i les nostres destreses emocionals (rigor, paciència i bon humor). Una intervenció amb una òptima distància entre la seva taula i la nostra.
I ara..., les estratègies i els possibles passos!

1.     ELS PREVIS a l’escola i a casa.
Assistir a classe, ser puntuals, dur el material corresponent i portar les feines fetes..., els resituen, els ensenya a saber estar i fer. Els ensenya a ser responsables d’ells mateixos! Important assegurar-nos, oi?
Estar atent, participar, preguntar dubtes, apuntar-se les feines..., són estratègies que han de tenir per poder centrar-se en els seus aprenentatges. La curiositat és intrínseca! Quan no hi són aquests previs, hem d’intervenir perquè veure i no fer, no  haurien de ser accions incompatibles?
I si ens hi trobem..., per on començar? Doncs per l’observació i l’estudi del seu temps real ( el seu horari) i amb ell, el pla d’estudi que vulguem plantejar (personal, realista, flexible, escrit i visible), i ambdós, l’espai més adient i necessari per a afavorir i propiciar els aprenentatges (àmplia i ordenada taula, bona il·luminació, òptima temperatura, clarificadors arxivadors, plafons i silencis). Oh, meravellosos silencis..., entre molts es construeixen i un de sol... el destrueix . I sí, a prop els diccionaris i lluny: la música, la televisió, l’ordinador, el mòbil i els germanets.

2.     SITUACIÓ
Els deures de l’escola no defineixen els nostres fills. Els hi hem de donar un marge. Han d’aprendre a organitzar-se. Només calen dos preguntes: què hem de fer? Què em cal per fer-ho?

3.     PREPARACIÓ
I dit i fet! Han d’aprendre a distribuir-se les feines. I sí, el podem orientar però no pas justificar!

4.     PROPÒSIT
Aquest és clau! Comencem per petits projectes..., però comencem! No s’han d’aixecar fins haver complert el seu propòsit. Acabar allò que comencen!

5.     REALITZACIÓ
A qui, cadascun dels nostres fills o alumnes ha d’utilitzar les estratègies que els hi vagin millor. Tot i que un bona seqüenciació per a estudiar recull: una lectura profunda, una repetició, memorització i petites comprovacions.
I tot una bona seqüenciació per a fer un bon treball comprèn: planificació, material, investigació, coordinació, confecció i creativitat.
Hem de confiar en els nostres talents i en els talents dels  nostres fills. A més a més com diu un proverbi rus: “caure és permés. Aixecar-se és obligatori”

6.     MOTIVACIÓ
Marcar el progrés visualment i mentalment. El reforç positiu –quan cal- ens ajuda a valorar-nos, a estar contents. Com ja ens deia en Juanjo: “també pots treure un zero en l’examen més fàcil del món”.

7.     COMPROVACIÓ
Que vegin l’aplicació directa! Apropem l’escola a la vida i la vida a l’escola. Ells aprenen... a la vida real. Siguem creatius!

8.     RECOMPENSA
Els petits premis ens ajuden a centrar-nos, ens motiven. Però sabeu què?: “estar per ells i amb ells...és el millor reforç, res és comparable”

Per acabar....

Molts exemples, molt contes, molts gestos i al final un gran regal! Frases que ressonen en els cors!

Gràcies Juanjo...., hem après  i hem  fet camí."