dimarts, 24 de novembre de 2015

3 frases irrepetibles tot jugant i... carta especial als reis (amb comiat Carles Capdevila)

"Jo volia". "I si juguéssim". "T'en recordes, pare?".



El tema per a Educació Infantil comença amb aquesta frase: "Jo volia". Un interessant diàleg inicial ens portarà a la criatura que manifesta que volia una altra joguina, no la que li han portat. Darrera la posició dels pares apareix, mirem-ho bé, el tema dels límits. I no és l'únic.

A Educació Primària la frase és "I si juguéssim?". Tremendament suggeridora. "Quan vam deixar de jugar amb ells?", ens preguntem alguns que ja no els tenim en aquesta etapa. Encara hi ha una pregunta més inquietant: Quan deixaran de preguntar-nos-ho?

A Educació Secundària la frase és "Te'n recordes, pare?". I tant, i tant que ho recordem. Potser el que ens passa és que no podem recordar el que no vam fer plegats. Encara som a temps. I tant!

Aquestes tres preguntes ens qüestionen moltes coses i ens poden fer reflexionar molt. Molt.

Hi ha moments en què cal saber dir no als fills. Donar-los tot els que volen només els desorienta i, sobretot, els enganya, doncs els situa com el epicentre del món. No es mereixen una mentida així.
En canvi, jugar amb ells, dedicar-los el temps que poguem, triar-los en el moment irrepetible que és la seva infantesa... els farà sentir com són d'importants per a nosaltres, i reforçarà no només el seu aprenentatge, sinó sobretot la seva autoestima.

Finalment... recordar. És fantàstic sentir un nen de 6 o 7 anys dir "Quan jo era petit no sabia, oi?". Quan ell era petit... És fantàstic. I creixen, I no deixen de créixer. I de recordar. Val la pena formar part dels seus records: donant-los límits, jugant amb ells i, simplement com fem, estimant-los.

Venir al FEAC és també una forma compartida d'estimar-los.

Butlletí núm. 75 Educació Infantil
Butlletí núm. 75 Educació Primària
Butlletí núm. 75 Educació Secundària
Convocatòria 2a reunió 1 de desembre

I el dia abans afegim aquest video que potser coneixeu i que compartirem en començar. Els nostres alumnes hi han reflexionat i ens han preparat un bocí de la seva carta. Ho veurem a la trobada.

I de postres, un Carles Capdevila de qui vam fruir en la darrera sessió. El seu comiat, per malaltia, com a Director de diari ARA, compartint sense deixar de somriure aspectes que voldríem que aprenguessin els nostres fills i filles i que es resumeixen fàcilment: estimar la vida.



I tot ha començat amb una carta diferent...


dijous, 3 de setembre de 2015

Tot comença avui (i tant!!!)


Si el curs passat el vam acabar dient Avui és el primer dia de la resta de la teva vida" en aquest, també fílmicament, diem que "Tot comença avui".
Fa il·lusió començar. És un luxe començar en una escola com aquesta un nou cicle de relació amb les famílies que ens hi confien el que més estimen: els seus fills i filles.


Per aquests nens i nenes, nois i noies, ens trobarem durant 5 cops l'any desafien metereologies i mandres. En realitat no fa mandra anar a compartir experiències i a reflexionar sobre elles i ells. I tampoc hi ha fred ni pluja que aturi els somriures que hi compartim cada vegada mentre, com també els fills i filles, creixem com a mares, pares i mestres: tot@s eduquem.

El butlletí el podreu seguir baixant d'aquí mateix poc abans de la primera trobada. I enguany pensem potenciar encara més les nostres sortides al cinema (no cal que sigui l'excel·lent cinema francès) i d'altres activitats que segur que fareu i farem que valguin la pena. La convivència i contacte entre les persones que més temps passem amb els vostres fills i filles, la família i l'escola, no pot sinó anar en benefici d'aquest@s.

Benvingud@s a un nou curs, a un nou FEAC, a una nova il·lusió per compartir, aprendre, créixer i millorar per qui ben segur que estimem: aquests fills i filles que són els nostres alumnes.

I res millor que començar el curs educant amb sentit de l'humor per part d'un pare de 4 fills, periodista i que sap molt bé de què parla...

I si voleu més sentits que el de l'humor, aquí trobareu també sentit comú, del ridícul, del deure i també sentit moral: 5 sentits a tenir en la nostra vida com a mares i pares... I és que educar és difícil però no impossible.

Si finalment ja us ha engrescat, no dubteu a dedicar més temps a escoltar en Carles Capdevila en l'Art de comunicar a l'educació...
Fem-ho possible. Fem FEAC.

dimarts, 26 de maig de 2015

Avui és el primer dia de la resta del nostre FEAC...

Avui és el primer dia de la resta del nostre FEAC

Sí, recordem una dita ben coneguda i que moltes persones compartim. Se n'ha parlat molt i fins i tot es va fer aquesta divertida película (francesa, és clar). En ella s'afirma a la publicitat: "Aquesta família és la vostra". Sí, i això és aplicable a tothom: tenim la nostra família, és la nostra, i els noetres fills i filles mereixen gaudir d'aquesta família, la seva, la vostra.
Al FEAC parlem molt de Família, també d'Escola, i de fer una Acció Compartida. Hi ha cops que l'escola esdevé també una Família, i d'altres que la Família és tota una Escola. I així Actuem, i així ho compartim. 
Ho creiem, ho vivim: Família Escola Acció Compartida.
Benvingud@s al darrer FEAC d'aquest curs. No serà segurament el Primer FEAC de la resta de la nostra vida, però ben segur que tampoc l'últim: seguirem compartint molts anys mentre mestres i famílies tinguem il·lusió per millorar la nostra acció amb alumnes, fills i filles.
Gràcies i a compartir!





dimecres, 8 d’abril de 2015

Educació per a ser un mateix

Antonio Jorge Larruy ens visita dijous, 16 d'abril, per a parlar-nos, interrogar-nos i fer-nos reflexionar com a investigador de l'autoconeixement.
És conegut sobretot pel gran públic per les seves intervencions en mitjans de comunicació, com per exemple a l'Ofici de Viure, a Catalunya Ràdio, tot just aquest passat 3 d'abril (cliqueu aquí), o a la Contra del diari La Vanguardia (cliqueu aquí), o a d'altres mitjans de comunicació (cliqueu aquí). Tanmateix ell es dedica des de fa ja uns anys a "ESpacio nterior", a la seva web (cliqueu aquí) hi podreu trobar més informació sobre les seves activitats, així com videos de les seves col·laboracions a diverses televisions (TV3, TVE, IB3...).

Esperem gaudir de compartir les seves preguntes i reflexions...
I potser per entendre millor encara la seva dedicació i pensament, anirà bé escoltar aquest programa sobre el seu mestre, Blai Fontcuberta (cliqueu aquí).

dilluns, 16 de març de 2015

Quin barret portem posat?


Avui començarem parlant de barrets. Veurem aquests tres videos per a saber sobre la importància d'adoptar la postura adient davant cada problema, situació o conflicte que ens permet créixer i madurar. Com volem per als nostres fills.


Seguidament veurem com a resum més esquemàtic aquest.


Per acabar comentant aquest altre.


Com vam fer el darrer dia, hi posarem aquí els resums que aneu afegint mares (poden ser pares!) dels diferents grups. I gràcies.

Documentació trobada 4a reunió, 24 març de 2015

Circular trobada
Créixer en la Fe núm. 72
Educació Infantil núm. 72
Educació Primària núm. 72
Educació Secundària núm. 72
6 sombreros para pensar en pdf



dimarts, 27 de gener de 2015

Mantinguem l'actitud positiva; val la pena, valen la pena!!!

Avui comencem la tercera reunió FEAC del curs amb un video de Víctor Kuppers feta dins el TED Andorra. Ens parla de la importància de tenir i envoltar-nos d'actituds positives. A la primera reunió ja vam repartir fitxes positives... seguim.



I aquí unes quantes fotos que resumeixen el que vam fer i s'explica més avall (bé de la convidada sorpresa poc es parla, serà perquè realment va ser sopresa per a tothom com vam comentar...).



 A continuació vam anar al petit grup i, aquí alguna de les cròniques del que vam comentar i seguir treballant... tot fent FEAC!



 Crònica des de 3r i 4t d'ESO de la M. Dolors Martín (gràcies!!!)
"En una primera part de la trobada hem vist un vídeo d’en Víctor Kupper sobre “l’autoestima” molt interessant i sobre la importància de tenir i envoltar-nos d’actituds positives.

És un vídeo que et fa pensar en el dia a dia i en la importància de com l’autoestima afecta a la nostra vida, i en la manera d’afrontar la realitat i els problemes quotidians


En una segona part hem anat a les aules en grups de treball, en concret el nostre ha estat el grup de 3r. i 4t. De l’ESO conduït per l’Antoni Piqué i en Juanjo Bertran.

El tema de debat que es presenta és Confiem en el professor?

Quan decidim portar als nostres fills a una determinada escola, després de valorar moltes coses és perquè depositem una confiança en aquell centre i en els professors en concret.

Qüestions per el diàleg:

Sabem que l’educació del nostre fill és cosa de tres?

És molt important ser conscients que l’educació dels nostres fills és molt important, però que no es pot cedir tota la responsabilitat a l’escola, ni als professors.

L’educació dels nostres fills és cosa de tres, dels pares de l’alumne i dels professors. Perquè funcioni és importantíssim que els tres agents que intervenen prenguin consciència i voluntat. Tots amb un esforç comú i amb l’objectiu d’aconseguir una bona educació dels nostres fills.

Confiem en l’equip docent de l’escola del nostre fill?

Sí que es confia en l’equip docent de l’escola del nostre fill. Si bé és cert que l’equip docent està format per molt bons professionals, també poden sorgir problemàtiques concretes, que cal discernir i conèixer; i si és el cas buscar una sol·lució.

Per això és molt important establir una via de comunicació àgil i fluïda escola-pares (pares-escola-professorat).

És per això que es crea la via de les tutories. 
Es comenta que hi ha pares que coneixen problemàtiques que de vegades sorgeixen en aquesta o en unes altres escoles, que es comenten a nivell individual, i que no arriben al centre ni als professors per por a represàlies o interferències negatives en els alumnes en concret, que puguin incidir de manera negativa.


És per això la importància d’una bona comunicació.

També s’exigeix un comportament adequat i correcte tant per part tant dels alumnes com dels professors.

Davant una problemàtica concreta el que cal fer primer és comunicar-ho, esbrinar què és el que passa i buscar una solució.

De fet tots coneixem casos concrets que han passat.

Estem tranquils amb l’educació que reben els nostres fills a l’escola.

En general la idea dominant és que sí que s’està tranquil respecte a l’educació que reben els nostres fills a l’escola.

La feina desenvolupada pels professionals de l’educació és molt important, si bé moltes vegades socialment no està reconeguda ni valorada. I ha de ser molt vocacional.

 Som els pares i les mares els que hem de crear escola de pares o ha de ser la societat?

Els pares i mares hem de crear escola de pares, però no sols, sinó que juntament amb la societat.

És la societat, pares i escola que hem de crear escola conjuntament.

La societat ha anat canviant i l’educació ha d’anar incorporant aquests canvis.

L’educació que rebin avui els nostres fills serà la societat de demà.

 Es resum l’escola juga un paper molt important en l’educació dels nostres fills, però no se li ha de de carregar tota la responsabilitat. Tots hem de ser conscients de la seva importància, i ha de ser una labor conjunta de l’escola, pares, alumnes. I això repercuteix en la societat.

Per una altra banda tornar a destacar la importància de la comunicació centre educatiu-famílies, i la confiança. Confiança depositada en un principi, i confiança per comunicar elements tant positius com negatius que vagin sorgint.

Davant qualsevol incidència o problemàtica és importantíssim comunicar-ho als tutors i al centre.

També s’ha de tenir en compte que l’edat de l’adolescència que ens ocupa en concret a 3r. i 4t. de l’ESO és una edat de molts canvis, rebel·lia i reafirmament de la personalitat que s’han de tenir en compte.

 Estem contents amb l’escola que hem triat pels nostres fills."


I el grup d'en Ramón Muñoz, l'Esther Martínez ens fa arribar aquesta altra crònica (gràcies també!!!)

"El vídeo de Victor Küppers va estar molt interessant i alhora entretingut, tant, que fins i tot l’he penjat al meu Facebook per compartir-lo amb els meus amics. La conclusió del vídeo, segur que compartida per tots-es és que volem ser a més de persones correctes, sèries i professionals, persones que passem per la vida desprenent bona energia. El vídeo ens ha fet reflexionar i ens reafirma en la convicció que el FEAC ens serveix per fer una “pausa”  en el nostre dia de bogeria.

Un  cop estàvem a l’aula en petit grup el tema d’avui era les reunions entre família i mestre-a.

Tots coincidíem en la importància d’aquestes reunions per tal de posar en comú des de dues perspectives diferents el seguiment tant escolar com personal dels nostres fills-es. Hem parlat de com vivim els pares/mares aquestes reunions i el Ramón ens va donar la seva visió com a mestre amb molts anys d’experiència.

D’altra banda, el Ramón va tenir una gran idea. Va preguntar als alumnes d’alguna classe de sisè si ells consideraven importants aquestes reunions i si els agradaria estar present en elles. Tots els nens i nenes els hi donen importància i a la majoria, però no a tots, els agradaria estar presents.

La conclusió a la que vam arribar és que és necessari parlar i comunicar-nos amb sinceritat amb les persones a qui confiem l’educació dels nostres fills perquè , sense dubte, són el més important per nosaltres."

I també afegim el comentari que ens arriba des de 1r i 2n d'ESO fet per la mare d'en Mario Pérez...


"Ens vam trobar primer a la sala d’audiovisuals per veure un vídeo de Victor Küppers, en relació a l’actitud i la seva importància a la vida.
Vídeo ple d’estímuls positius i optimistes que convidem a reflexionar i a mantenir actitud positiva, aplicar-la a un mateix i difondre-ho a les persones del  nostre voltant.

“No podemos cambiar las circunstancias, pero podemos elegir la actitud”

Després vam anar cap a les classes, amb els nostres grups corresponents

TEMA: CONFIEM EN EL PROFESSOR

Coincidim que es tracta d’un requisit indispensable, confiar plenament amb l’equip docent de l’escola on van els nostres  fills/filles, pel bé de tots,  però bàsicament pel bé de les persones que estem formant.

Pares/mares i equip docent tenim un compromís i implicació amb els fills/alumnes, es tracta del seu desenvolupament  i creixement com a persona, a més a més de l’acadèmic.

Important treballar conjuntament perquè funcioni

Necessitat de més  comunicació  personal docent-mares/pares,  i no només comunicació quan existeix un problema, sinó també  per compartir o agrair  (avui en dia més fàcil amb les noves tecnologies, correus electrònics…) .

En resum,  jornada molt agradable, bona companyia, temes interessants , actitud positiva

Què més  podem demanar!

 Moltes gràcies per tot!"

I finalment tenim el comentari d'una mare del grup de la Laia, la Susana i la Maria Cor, la Betlem Vidal (gràcies també!!!).


"Hem vist un vídeo de TEDX sobre l'actitud, on parlava el conferenciant Víctor Küppers, a Andorra la Vella. El podeu buscar al blog de la FEAC, dins el web del col·legi, o en aquest mateix post. Parla sobre la raó per la qual una persona et cau molt bé i dius: “Uau, aquesta persona!”. I el que fa que aquesta persona tingui èxit: l'ACTITUD. El pes de l'actitud (90%), enfront dels coneixements i de les habilitats (10%). A pesar de totes les dificultats que tinguem, nosaltres podem decidir amb quina actitud anem per la vida. Bé, el millor és que l'escolteu!

Després, a les aules, ens hem ajuntat mares i pares d'Infantil i de 1r i 2n cicle de Primària. Hem fet la xerrada a partir del text del Butlletí 71: “M'agradaria tenir una entrevista

Tothom estava d'acord que és important l'entrevista amb el tutor/a:
  • Els pares tenen una altra font d'informació que, de vegades, fa que es deixin de preocupar i, altres vegades, fa que s'adonin de comportaments de què no s'adonaven.
  • El tutor/a vol saber més coses del nen/a: com es comporta a casa.
  • L'entrevista va bé per agafar perspectiva; no és tan greu el que passa i, si es parla a temps, se soluciona; si no, s'allarga el problema o es fa més gros.
CAS 1: Una mare va exposar que hi havia hagut un conflicte entre el tutor i el seu fill/a i s'havien entrevistat tots junts (és a dir, amb l'alumne) per intentar resoldre-ho. El tutor/a deia una cosa i l'alumne en deia una altra sobre el que havia passat. L'alumne deia a la mare que el tutor mentia. Al final, es va aclarir que havia estat un malentès.
Comentaris:
  • Moltes vegades el que interpretem és un 90%, enfront del que ha succeït de veritat.
  • Les conductores del grup ens han preguntat si voldríem que, en un cas de conflicte, estigués present a l'entrevista el nostre fill/a. No ho teníem clar, però en aquest cas havia servit.
CAS 2: Una mare dubta si demanar entrevista amb el tutor/a perquè creu que no aportarà gaires solucions, i pensa que seria més interessant parlar amb la psicòloga.

Comentaris:
  • La Susanna aclareix que no es pot demanar només entrevista amb la psicòloga, però que, si es demana, la psicòloga pot estar present en l'entrevista entre pares i tutor/a.
  • Es parla més sobre la importància de l'entrevista. Alguns tutors no ens desperten tanta confiança o no hi ha bona sintonia, però és bo fer servir tots els recursos que tenim i, en general, el tutor/a sempre aporta un altre punt de vista i ens ajuda escoltar-lo/la. Els pares/mares que fa més temps que som al col·legi hem dit també que recomanem l'entrevista.
  • És bo avançar-se als problemes i, per tant, va bé demanar entrevistes aviat encara que el tutor/a no ho demani.

ALTRES CASOS:
  • Quan el tutor/a demana entrevista en una fase inicial del curs, alguns pares/mares es preocupen, però és bo anar-hi per desfer malentesos.
  • Hi ha mares/pares que passen de l'entrevista; d'altres no volen acceptar que el seu fill/a té problemes. Una mare diu que els pares/mares coneixem els nostres fills, que moltes coses ja les sabem. Sí, però de vegades els sobrevalorem o els infravalorem. I sempre hi ha coses a millorar.
  • Un pare ha dit que no es faci l'entrevista al juny o al setembre perquè ja no hi ha temps de posar fil a l'agulla.

COMENTARIS I PREGUNTES DE LES CONDUCTORES:

  • És important que vagin el pare i la mare a l'entrevista. Moltes vegades només hi va un dels cònjuges. Si hi van tots dos, el tutor/a veu punts de vista diferents, perquè, encara que siguin parella, poden tenir opinions o visions diferents del seu fill/a i això pot ajudar.
També s'ha comentat que de vegades no anem a l'entrevista perquè pensem que no ho podem demanar a la feina, però, en canvi, sí que demanem permís per anar al metge. Ens hauríem de plantejar què és més important i què es pot ajornar.
  • En casos de conflictes entre la parella o de separacions, el tutor/a pot fer de mediador/a. També pot intervenir-hi el psicòleg/a. Hi ha casos que són complicats: els nens tenen problemes perquè un membre de la parella posa una norma i l'altre diu el contrari; llavors, el nen/a no sap què és bo i què no. Alguns d'aquests casos s'han resolt -després de fer molta feina tots junts- perquè la parella ha pogut superar les seves diferències per posar-se d'acord en alguns aspectes importants de l'educació del seu fill/a: han intentat fer el que l'altre considera que és correcte, encara que no sigui la seva postura inicial.
  • Va observar la Susana que, de vegades, els nens poden acceptar que un pare vulgui una cosa d'una manera i l'altre la vulgui d'una manera una mica diferent. Si no són opinions totalment oposades, els nens poden acceptar que els pares tinguin punts de vista diferents.
  • Es poden demanar més entrevistes si es necessita, encara que potser per manca de temps no es puguin dur a terme.
  • Ens han preguntat si expliquem als nens/es que hem anat a l'entrevista. Alguns hem dit que sí. I què els expliquem? Una mare ha dit que, sobretot, el que ha dit de positiu el tutor/a i una mica del que hi ha de negatiu o, més ben dit, del que es pot millorar.
  • També han preguntat si els nens/es ho pregunten. N'hi ha que sí, que estan pendents de l'entrevista, perquè saben que hi ha alguna cosa que no va prou bé. També ha comentat la Susana que hi ha nens/es que li diuen el que creuen que s'ha parlat a l'entrevista.

Crec que hi va haver aportacions interessants, els exemples que es van explicar eren rellevants. També vull dir que hi ha pares -sovint, més les mares-, que ens preocupem més del que cal i interpretem els fets segons una idea preestablerta sobre el nostre fill, que ens fa derivar cap on volem -cap on vol el nostre pensament- i la realitat és una altra, i l'objectivitat ens la pot donar el comportament del nostre fill/a al col·legi. Per això, parlar amb la persona tutora ens aporta un altre punt de vista i ens pot ajudar a endolcir el camí."

 
Aprofitem per preguntar si preferiríeu que possessim aquestes cròniques com un annex d'arxiu o potser com post independents... En fi, podeu comentar...
                                                                                            

DOCUMENTACIÓ
Circular reunió
Créixer en la Fe núm. 71
Educació Infantil núm. 71
Educació Primària núm. 71
Educació Secundària núm. 71




2a Trobada FEAC - 2 de desembre de 2014

La Lourdes Vilà comparteix amb nosaltres un molt bon resum del fet al grup.


II Xerrada FEAC desembre 2014

“Eduquem quan… ajudem a escollir”

El dimarts 16 de desembre  vam fer la segona xerrada d’aquest curs.
“És l’única manera d’estar a prop dels nostres fills per advertir-los dels riscos que es poden trobar
Aquí teniu el resum del text  “Ús i abús de les tecnologies” que la Generalitat publica com a guia per als pares i mares.
-          Feu un bon ús de les tecnologies; els joves imiten els membres de la família.
-          Eviteu que els vostres fills tinguin el televisor, la consola o l’ordinador a l’habitació. Instal·leu-los en un lloc comú de la casa.
-          Utilitzeu filtres i opcions de seguretat en el navegador per bloquejar espais web no desitjats.
-          Feu-los conscients de la necessitat de fer un ús racional del mòbil i poseu unes regles consensuades i clares.
-          Limiteu el consum de trucades i missatges de mòbils tot castigant, si cal, els excessos.
-          Vigileu que no juguin gaire estona amb videojocs, ordinador,… Un ús excessiu pot provocar que els vostres fills tinguin després problemes d’atenció que els dificultin un seguiment escolar adequat, aïllament social,…
-          Feu-los reflexionar obre quanta estona i en quins moments utilitzen les tecnologies.
-          Comenteu amb ells que és bo que facin altres activitats d’oci alternatiu, con esport, grups d’esplai, teatre, lectura,… D’aquesta manera, afavorireu les seves relacions socials i evitaran el sedentarisme.
-          Mireu la televisió amb ells per poder compartir valoracions i anàlisis sobre el programes, els missatges de la publicitat i per ajudar a despertar en ells els valors educatius i una capacitat crítica.
-          Apagueu el televisor a les hores dels àpats per fer d’aquest espai un moment de relació i conversa i establir-hi més vincles afectius amb ells.
-          Dediqueu alguna estona a compartir amb els vostres fills l’ús de les tecnologies; així veureu si s’adeqüen a la seva edat i maduresa.
-          Feu que els vostres fills us expliquin les aplicacions i usos didàctics d’Internet. D’aquesta manera els ajudareu a veure les possibilitats que en suposa l’ús, ja ue normalment tenen molts coneixements, però no en són prou conscients.
-          Recordeu-los que no han de donar o compartir les seves dades personals a Internet, ni apuntar-se a cap xarxa social sense el vostre consentiment i supervisió.
-          Feu-los entendre que no han de respondre mai missatges de desconeguts ni donar el seu nom complet, adreça, telèfon i altres dades.
-          Interesseu-vos per allò que consulten i alerteu-los dels riscos que pot suposar compartir documents, imatges, vídeos, àudios… amb persones desconegudes.
-          Feu que guardin en secret la contrasenya d’accés al correu i que no la donin a ningú (ni tan sols al seu millor amic o amiga)
-          Assessoreu els vostres fills en els videojocs que compren, els programes de televisió que veuen, les pàgines d’Internet que visiten, etc,.. Cal evitar els continguts que puguin influir negativament en la formació de la seva personalitat (violència, xenofòbia).
-          Feu els vostres fills conscients que el fet de molestar o ser molestats mitjançant la xarxa és una forma d’assetjament,tan o més greu que l’agressió directa. Aquesta agressió s’anomena ciberbulling. La capacitat de difusió el fa especialment perillós.

Podreu trobar els vídeos si busqueu :
-          El peligro de las redes sociales.
-          Redes sociales y privacidad
-          El poder de las redes sociales.
-          L’entrevista 3/24: la protección de dades a les xarxes socials.
-          Com t’impliques en l’educació digital dels teus fills i filles? Guia per a les famílies.

PROPERA TROBADA
27 de gener 2015

Gràcies per la vostra assistència


BONES FESTES

Octubre 2014: Fitxes d'autoestima i bon resum del grup de 1r i 2n d'ESO

Aquest dimarts 28 d'octubre de 2014 vam iniciar a la sala de video, tots plegats, la primera de les 5 reunions en que fem FEAC cada curs.
Ens van parlar de fitxes i de joc, tot i que en realitat parlàvem de l'autoestima i de la vida. Sembla que va ser prou interessant vista la implicació i la participació de les persones assistents.
Dinàmiques com la que vam compartir ens apropen els uns als altres a veure com, mestres i famílies, fem camí plegats en benefici dels seus fills, els nostres alumnes.
Quan sigui possible posarem per aquí el video del que, entre tothom, vam fer. De moment les fotos que podem veure ja són prou il·lustratives...
A destacar, i també es pot veure, com els alumnes i les alumnes de Batxillerat, els i les grans de la casa, al matí següent van trobar la pissarra amb els escrits que mares i pares havien deixat i, paraula, va ser un privilegi emocionant veure les seves cares i el seu interès per llegir-ho tot esperant que allò que deia allí... parlés d'elles i ells. I segur que més d'un paper hi parlava i s'hi sentien reconeguts i reconegudes.









Alumnes de Batxillerat al dia següent en van gaudir, i segur que abans algunes famílies al vespre i, ben segur, encara hi ha qui les reparteix encara. I que no s'aturi: aquest món necessita moltes fitxes més i els nostres alumnes, els vostres fills i filles, també!!!

Més tard vam anar al petit grup. Serveixi aquest resum amb molts apunts i idees recollides per una mare del FEAC, la Neus Vinolo Freixas (i esperem poder posar-ne més d'altres grups aviat!!!).

VULL QUE ESTIGUIS BÉ… PERQUÈ SÓC EL TEU AMIC

El dimart 28 d’octubre es va portar a terme la primera de les Xerradesde FamíliaAccióCompatida del curs 2014-2015. Xerrades que porten a terme Lourdes Vilà i Jordi Panisello.
La sala d’audiovisuals es va omplir per poder sentir en Jordi.
Després d’una bona rebuda per part dels professors, els pares i mares van llegir el butlletí, i vam aplaudir.
Vem parlar de:
-          Si els nostres fills actuarien semblant al text.
-          Es va parlar de la protección als amics, si es preocupen d’ells, són molt afectuosos,…
-          Els amics són més importants que els pares.
-          Disculpes viawasap (no verbal).
-          Fer-se gran és bo.
-          No deixem de negociar.
-          Negociar pot ser bo (treiem informació).
-          Expliquen coses però no diuen res de com es senten.
-          Ensenyar a explicar (explicar tu).
-          Donar temps (resposta inmediata).
-          Reflexionar.
-          El fill ha de saber que estemallà,…
Una jornada diferent, on l’alegria i les ganes de seguir compartint FEAC es van ferpresents en tot moment!
Aprofitem per donar-vos les gràcies a tots aquells que vauassistir i u convidem a tornar en les pròximes xerrades les quals sereu informats de les restes de sessions FEAC que es portaran a terme.
Gràcies a tots/es qui ho vauferposibleiendavant!

Tots junts fem…FEAC!!!"


Gràcies a tu Neus, i gràcies a totes les mares i pares que, plegats... fem FEAC!