dimarts, 24 de novembre de 2015

3 frases irrepetibles tot jugant i... carta especial als reis (amb comiat Carles Capdevila)

"Jo volia". "I si juguéssim". "T'en recordes, pare?".



El tema per a Educació Infantil comença amb aquesta frase: "Jo volia". Un interessant diàleg inicial ens portarà a la criatura que manifesta que volia una altra joguina, no la que li han portat. Darrera la posició dels pares apareix, mirem-ho bé, el tema dels límits. I no és l'únic.

A Educació Primària la frase és "I si juguéssim?". Tremendament suggeridora. "Quan vam deixar de jugar amb ells?", ens preguntem alguns que ja no els tenim en aquesta etapa. Encara hi ha una pregunta més inquietant: Quan deixaran de preguntar-nos-ho?

A Educació Secundària la frase és "Te'n recordes, pare?". I tant, i tant que ho recordem. Potser el que ens passa és que no podem recordar el que no vam fer plegats. Encara som a temps. I tant!

Aquestes tres preguntes ens qüestionen moltes coses i ens poden fer reflexionar molt. Molt.

Hi ha moments en què cal saber dir no als fills. Donar-los tot els que volen només els desorienta i, sobretot, els enganya, doncs els situa com el epicentre del món. No es mereixen una mentida així.
En canvi, jugar amb ells, dedicar-los el temps que poguem, triar-los en el moment irrepetible que és la seva infantesa... els farà sentir com són d'importants per a nosaltres, i reforçarà no només el seu aprenentatge, sinó sobretot la seva autoestima.

Finalment... recordar. És fantàstic sentir un nen de 6 o 7 anys dir "Quan jo era petit no sabia, oi?". Quan ell era petit... És fantàstic. I creixen, I no deixen de créixer. I de recordar. Val la pena formar part dels seus records: donant-los límits, jugant amb ells i, simplement com fem, estimant-los.

Venir al FEAC és també una forma compartida d'estimar-los.

Butlletí núm. 75 Educació Infantil
Butlletí núm. 75 Educació Primària
Butlletí núm. 75 Educació Secundària
Convocatòria 2a reunió 1 de desembre

I el dia abans afegim aquest video que potser coneixeu i que compartirem en començar. Els nostres alumnes hi han reflexionat i ens han preparat un bocí de la seva carta. Ho veurem a la trobada.

I de postres, un Carles Capdevila de qui vam fruir en la darrera sessió. El seu comiat, per malaltia, com a Director de diari ARA, compartint sense deixar de somriure aspectes que voldríem que aprenguessin els nostres fills i filles i que es resumeixen fàcilment: estimar la vida.



I tot ha començat amb una carta diferent...