dijous, 25 de maig de 2017

10.000 visites

Aquest dimarts 23 de maig, vigília de Maria Auxiliadora, vam fer la darrera reunió FEAC d'enguany als Salesians d'Horta. Satisfets amb la participació de les assistents (hi havia un sol pare a banda dels conductors masculins). Molt d'agrair els seu interès, seguiment i intervencions: són la riquesa del FEAC.
Vam començar reflexionant sobre què observem, com observem, què veiem, què no veiem. Allò que observem (a casa, a la feina, amb els fills o filles, amb la parella) té molt a veure amb el que busquem, i busquem allò que creiem que trobarem. Vam reflexionar a partir d'un parell de videos que passem a compartir.
Realment llegir els subtítols pot fer baixar l'atenció, però admetem que mirem el que creiem que hem de mirar...
Un cop passem per aquesta experiència comencem a obrir una mica la ment. Bé, potser només una mica. Temps al temps...

A continuació vam començar una dinàmica en tres parts que ens va fer reflexionar sobre l'escola, el que ens suggeria com a simple paraula, el que hi pensàvem després de fer-ne un petit judici que veure-ho més avall i finalment el que demanàvem per a les nostres filles i fills.

Per finalitzar, i com recomanem sovint des del FEAC, una mica de visualització, de reflexió... I tal com vam comentar... què ens vam dir fa uns anys i valdria la penar recordar per, potser, recuperar-ho i recordar moltes de les coses bones que tenim com a mares i pares.

Bon final de primavera a tothom, encara que l'estiu sembla que ja ha arribat. I si heu arribat fins aquí també podeu comentar i desitjar també un bon final de curs i una abraçada FEAC a tothom. Why not?
Gràcies i, no deixeu d'observar (i de ser conscients del que observeu en els altres...).

PD: el títol? Per a  persones observadores. Hem superat les 10.000 visites a aquest blog. Gràcies i felicitats compartides!!!


dijous, 23 de març de 2017

Una primavera compromesa


En aquesta nova trobada FEAC parlarem de compromís i voluntariat. Aquestes dues paraules van més lligades del que pot semblar.
La vida és plena de compromisos. Com a mares o pares estem compromesos amb els nostres fills i filles, és una evidència. Actuem d'acord amb aquest compromís. Difícil trobar un compromís més gran que aquest, oi?
I l'europea? Perdó, i el voluntariat? Doncs el voluntariat també va lligat a ser mare o pare. Més enllà que siguem els progenitors, som mares o pares perquè volem, perquè tenim un compromís i el fem realitat dia a dia sense esperar cap compensació... econòmica. Cert és que hi ha d'altres compensacions que no es paguen amb diners. Hi ha coses que no es poden comprar. Veure créixer la nostra filla o el nostre fill com la persona que és i respectant allò que pot arribar a ser i fer... no té preu.
I elles i ells... quan poden començar a tenir un compromís? I a fer un voluntariat? Doncs contrariament al que pensem, molt més aviat del que pensem. En aquesta nova trobada FEAC veurem com poden aprendre a ser compromesos i coherents des de ben petits. També poden créixer participant en algun voluntariat més aviat del que pensem...
Gràcies també pel vostre compromís amb el FEAC... tot un bon exemple!!!


diumenge, 22 de gener de 2017

El FEAC no s'atura

De nou una nova jornada FEAC oberta a totes les famílies de l'escola!!!

El tema per a Educació Infantil comença amb aquesta frase: "Quina vergonya". El tema girarà al voltant que l’educació comença a casa... I voleu una interessant reflexió sobre el sentiment de vergonya podeu llegir a la pedagoga Anna Ramis a Annaramis.cat

 A Educació Primària parlarem de responsabilitat familiar, i el text inicial veure-ho que porta per títol una frase que potser haurem sentit : “És que jo, pares, no em vull fer gran”. Tot un repte...

A l’Educació Secundària la frase és prou enigmàtica: “Els vaixells estan més segurs al port; el problema és que no estan fets per això”. I a partir d’aquí reflexionarem sobre Responsabilitat, normes i família. Pot ser més interessant?

Us hi esperem!!!

dissabte, 21 de gener de 2017

Amb entusiasme, carinyo i alegria... gràcies Victor Küppers!!!

El passat 15 de desembre, tal com estava anunciat en un post anterior vam poder gaudir d'escoltar en Victor Küppers en una xerrada memorable que on vam riure, reflexionar, pensar i treure moltes conclusions i deures a compartir com a Família Escola Acció Compartida.

Realment va valer la pena. Tothom va respectar el seu prec de no gravar la seva intervenció. Tothom va sortir amb algunes de les seves frases, paraules i reflexions ben gravades al cor i/o al cap. En resum va recomanar dedicar temps amb carinyo i alegria en tot allò que fem, sobretot a allò que fem amb qui més estimem, i per aquí arribem també fàcil al centre del FEAC: els vostres fills i filles, els nostres alumnes.

Moltes gràcies a tots els qui vau venir i, naturalment, gràcies Victor Küppers!!!