dijous, 16 de novembre de 2017

Eduquem per frustrar?

"A en Joan tenia de tot: mòbil, la Play Station 4, la X-Box, un ipad Pro... Tecnològicament era molt complet. De fet, tot just d'ahir, després d'una bona plorera, va aconseguir la reserva per a la nova consola que sortirà aquest Nadal. No es pot ser més feliç. I sobretot, cal cuidar que aquesta felicitat no es trenqui amb aquesta paraula que els pares d'en Joan no gosaven pronunciar. Aquesta paraula frustrava a en Joan. I els seus pares no volien frustrar el seu fill, i menys als 7 anys."

Bé, aturem aquesta història de por. De por... a no dir la paraula, molt curteta ella, però que sembla que la família d'en Joan no s'atrevia a dir. Efectivament, la paraula era... no.

A la propera trobada FEAC reflexionarem sobre consumisme, reflexionarem sobre la frustració. De fet, la Natàlia Quintana ha realitzat aquest expressiu (sinó terrorífic) cartell que ben segur no deixarà indiferent ningú.

La frustració està relacionada amb les expectatives. Les expectatives no són sinó esperances. Les esperances van lligades a desitjos i a somnis. Somiar és bo. Viure la realitat... necessari.

En parlarem aquest proper dimarts en aquest FEAC obert a tothom que vulgui venir (sigui o no de a família salesiana d'Horta), us hi esperem (i ens "consumeix" l'espera).

Butlletí FEAC núm. 85 Educació infantil
Butlletí FEAC núm. 85 Educació primària
Butlletí FEAC núm. 85 Educació secundària
Butlletí FEAC núm. 85 Créixer en la Fe

Algunes vies per a educar a superar la frustració en un@ fill@ (i algun@ adult@...):
1.       Aprendre dels fracasos per a no veure’ls com un fet negatiu, sinó una forma de com no s’han de fer les coses (i canviar el que calgui).
2.       Evitar la sobreprotecció i convidar-los a fer les coses ells mateixos, encara que no surtin com nosaltres voldríem.
3.       No cedir al xantatge que significa la ràbia davant la frustració, cal aprendre a gestionar les emocions més positivament.
4.       Aprendre a perseverar i a no rendir-se ni renunciar als seus somnis davant les dificultats.
5.       Parlar amb ells i raonar sobre el seu comportament, acordant i pactant normes que portaran a una autodisciplina.
6.       Ser coherents també amb el nostre exemple davant de les nostres pròpies  frustracions.
7.       No voler donar-li tot allò que nosaltres no vam tenir (i que pel que sembla la frustració encara dura…): no hi ha dues persones iguals, i cap persona pot (ni necesita) tenir-ho tot. Consum responsable.
8.       Obrir-los els ulls al món, i fent-los veure (i viure si és posible) que hi ha altres realitats que ens poden ajudar a valorar i situar la pròpia.
9.       Educar-lo en la responsabilitat i l’empatia: l’esforç propi i la comprensió envers els altres obren els ulls i relativitzen la frustració.
10.   Estimar-los. I que ho sàpiguen, ho notin, ho respirin perquè també aprenguin a estimar els altres. A estimar s’aprèn estimant (per sobre de les coses materials). No té preu.



Bibliografia:

Audio: